Un sistema de reg ben resolt no és el que “mulla molt”, sinó el que reparteix l’aigua de manera uniforme, manté la pressió estable i treballa sense fuites ni obturacions. El mes de maig és el moment adequat per revisar tota la instal·lació abans d’entrar als mesos de més consum i temperatura.

Molts problemes apareixen sempre en aquesta època. Aspersors que no s’aixequen per falta de pressió, programadors amb les piles esgotades, degotadors obturats per la calç o derivacions que perden aigua sota terra sense que l’usuari ho detecti. També és habitual trobar instal·lacions ampliades “a trossos”, amb diàmetres mal combinats o massa emissors en una mateixa línia.

En terrasses petites acostuma a fallar la distribució del degoteig i el drenatge de les jardineres. En habitatges unifamiliars, el problema més habitual és barrejar diferents tipus d’emissors dins del mateix circuit. I en jardins amb gespa, l’excés de distància entre aspersors genera zones seques i altres completament saturades.

Què cal revisar abans de posar el sistema en marxa

Abans de programar horaris o canviar peces convé comprovar l’estat general de la instal·lació. Un sistema que ha estat mesos aturat pot tenir juntes resseques, filtres bruts o electrovàlvules gripades.

La revisió bàsica hauria d’incloure:

- Pressió d’entrada.

- Estat dels filtres.

- Estanqueïtat de connexions i rosques.

- Funcionament dels programadors.

- Cobertura real dels emissors.

- Estat de les canonades vistes.

- Piles i alimentació elèctrica.

En instal·lacions domèstiques normals la pressió de treball acostuma a moure’s entre 2 i 4 bars. Per sota de 2 bars molts aspersors no funcionen correctament. Per sobre de 5 bars comencen a aparèixer problemes de sobrepressió, desgast prematur i fuites en connexions ràpides.

Quan la pressió és massa alta convé instal·lar un reductor. En línies de degoteig és pràcticament obligatori si es vol evitar que els degotadors acabin obrint-se de manera irregular o perdent cabal.

Diferències entre reg per degoteig i reg per aspersió

Cada sistema té un ús concret i barrejar-los sense criteri acostuma a donar mals resultats.

Reg per degoteig

El degoteig treballa amb cabals baixos i aporta aigua de manera localitzada. És la solució habitual per a:

- Jardineres.

- Horts domèstics.

- Tanques vegetals.

- Massissos.

- Arbres i arbustos.

- Terrasses urbanes.

Els degotadors poden ser integrats o punxats. Els integrats venen incorporats dins la canonada, normalment cada 33 o 50 cm. Són més uniformes i redueixen errors de muntatge. Els punxats permeten adaptar el cabal planta per planta, tot i que generen més punts sensibles a fuites.

Els cabals habituals van de 2 a 8 litres per hora. En jardineres petites no té sentit muntar degotadors de gran cabal perquè el substrat acaba saturant-se i l’aigua surt pel drenatge abans d’aprofitar-se.

Un error freqüent és deixar la canonada exposada directament al sol sense suficient fixació. Amb temperatures altes el polietilè dilata i apareixen folgances en colzes i tes.

Reg per aspersió

L’aspersió s’utilitza sobretot en gespa i superfícies àmplies. Aquí l’objectiu és repartir l’aigua de manera homogènia.

Els aspersors emergents domèstics acostumen a treballar amb abasts d’entre 3 i 12 metres, segons la boquilla i la pressió disponible. Si es col·loquen massa separats apareixen “ombres de reg”, zones on l’aigua no arriba correctament.

La norma pràctica és que un aspersor arribi fins al següent. Si no existeix aquest solapament, la gespa acaba groguejant per sectors.

També convé evitar barrejar en un mateix circuit:

- Aspersors de turbina i difusors.

- Emissors de diferent cabal.

- Sectors amb grans diferències de pressió.

Quan això passa, el repartiment deixa de ser uniforme i apareixen desequilibris continus.

Programadors: quines funcions són realment útils

En molts jardins domèstics el programador s’instal·la i no es torna a tocar durant anys. Aquí comencen bona part dels problemes.

Actualment els models més pràctics incorporen:

- Programació setmanal o estacional.

- Arrencada múltiple.

- Sensor de pluja.

- Ajust percentual de temps.

- Connectivitat WiFi en alguns casos.

Per a una terrassa o pati petit acostuma a ser suficient un programador d’aixeta amb piles. Són senzills i funcionen bé quan hi ha una sola línia de degoteig.

En instal·lacions enterrades amb diversos sectors ja s’utilitzen programadors amb electrovàlvules independents. Aquí convé diferenciar bé les zones segons necessitats d’aigua. La gespa no hauria de compartir horari amb arbustos o jardineres.

Les piles són un altre punt crític. Moltes avaries “elèctriques” són simplement bateries esgotades o sulfatades després de l’hivern.

Canonades i connexions: on apareixen les fuites

La major part de pèrdues no apareix a la canonada principal, sinó en empalmes i derivacions.

Les connexions ràpides simplifiquen molt el muntatge, però si treballen amb tensió o torsió contínua acaben perdent aigua. També és habitual trobar ràcords muntats sense prou ajust o amb rosques creuades.

En exterior s’utilitzen principalment:

- Polietilè de baixa densitat per a degoteig.

- Polietilè d’alta densitat per a línies enterrades.

- PVC per a determinats circuits fixos.

- Llautó o polímer tècnic en connexions.

El llautó resisteix millor el pas del temps i els cicles tèrmics, especialment en zones de molt sol. Les peces plàstiques econòmiques envelleixen abans i poden acabar esquerdant-se.

En zones costaneres el salnitre accelera bastant la corrosió de components metàl·lics. Convé revisar especialment aixetes exteriors, abraçadores i connexions roscades.

Què passa quan el drenatge està mal resolt

Al maig molta gent comença a regar més sense revisar si l’aigua evacua correctament.

En jardineres i terrasses això acaba generant:

- Saturació del substrat.

- Podridura d’arrels.

- Aparició de fongs.

- Humitats.

- Taques en paviments.

- Filtracions cap a habitatges inferiors.

El drenatge ha de permetre evacuar l’excés d’aigua sense arrossegar substrat. Per això acostumen a utilitzar-se capes de grava, malles geotèxtils o bases drenants.

En gespa artificial també convé revisar el drenatge abans de l’estiu. Quan la base compacta massa o l’evacuació és insuficient, l’aigua queda retinguda i apareixen males olors o deformacions.

Com ajustar el reg segons l’època de l’any

Un dels errors més habituals és mantenir a l’estiu la mateixa programació que a la primavera.

Al maig encara hi ha nits relativament fresques i menys evaporació. Regar massa no millora l’estat de les plantes i sí que augmenta:

- Consum d’aigua.

- Aparició de fongs.

- Compactació del terreny.

- Rentat de nutrients.

La freqüència depèn del tipus d’instal·lació, l’exposició solar i la capacitat de drenatge.

Com a referència orientativa:

Jardineres i terrasses

- 5 a 15 minuts de degoteig.

- 1 o 2 cicles diaris segons orientació.

- Revisió freqüent del drenatge.

Gespa natural

- Regs més llargs i espaiats.

- Preferiblement a primera hora del matí.

- Evitar reg nocturn prolongat.

Arbustos i arbres

- Menys freqüència.

- Més profunditat.

- Evitar aportacions superficials constants.

Quan l’aigua queda sempre a superfície, les arrels acaben creixent amunt i la planta es torna més sensible a la calor.

Manteniment durant l’estiu

El manteniment preventiu evita la major part d’avaries importants.

Durant els mesos de calor convé revisar:

Filtres

Els filtres de degoteig acumulen partícules, sorra i restes de calç. Si se saturen, baixa el cabal i apareixen diferències entre zones.

En aigües dures és recomanable netejar-los cada poques setmanes.

Degotadors

Quan un degotador perd cabal normalment hi ha una obturació parcial. Si el problema continua després de netejar-lo, el més pràctic acostuma a ser substituir-lo.

Forçar agulles o punxons acaba deformant l’emissor.

Aspersors

Cal comprovar:

- Gir correcte.

- Elevació completa.

- Abast uniforme.

- Absència de fuites a la base.

Si un aspersor queda enfonsat respecte al terreny, part de l’aigua impacta contra la gespa i perd abast.

Programadors

Convé revisar canvis d’horari i estat de les piles abans de vacances. Un programador aturat diversos dies al juliol pot assecar completament una terrassa o un jardí petit.

Materials que envelleixen pitjor a l’exterior

El sol, la humitat i els canvis tèrmics castiguen molt les instal·lacions exteriors.

Els elements que més pateixen són:

- Plàstics de baixa qualitat.

- Juntes exposades als UV.

- Mànegues sense protecció.

- Connexions econòmiques.

- Programadors sense suficient estanqueïtat.

- Quan un plàstic comença a perdre color i rigidesa normalment ja és a prop d’esquerdar-se.

En zones amb gelades, encara que siguin puntuals, és important buidar les línies exposades durant l’hivern. L’aigua congelada augmenta de volum i pot rebentar accessoris, ràcords o cossos de vàlvula.

Errors típics en terrasses i jardins petits

En espais domèstics reduïts es repeteixen molt alguns errors.

Excés de pressió

Passa especialment en instal·lacions connectades directament a l’aixeta sense regulació.

El resultat acostuma a ser:

- Canonades que se surten.

- Degotadors oberts.

- Polvorització irregular.

- Més consum.

Massa emissors en una sola línia

Quan se sobrecarrega un circuit, l’últim tram perd pressió i deixa de regar correctament.

Reg en hores de màxima temperatura

Gran part de l’aigua s’evapora abans d’arribar al substrat.

Mànegues permanentment al sol

El material s’endureix, apareixen marques i acaba perdent per plecs o connexions.

Quan val la pena renovar part de la instal·lació

No sempre cal desmuntar tot el sistema.

En moltes ocasions n’hi ha prou amb:

- Substituir connexions deteriorades.

- Canviar el programador.

- Renovar filtres.

- Sectoritzar millor el reg.

- Reposar degotadors.

- Corregir la pressió.

Tot i això, quan apareixen fuites enterrades repetides, pèrdues de pressió contínues o canonades molt degradades per radiació UV, acostuma a compensar refer determinats trams.

Una instal·lació senzilla, accessible i ben sectoritzada dona menys problemes que un muntatge molt complex ple de derivacions improvisades.

Abans d’entrar a l’estiu convé deixar el sistema revisat i equilibrat. Un reg automàtic domèstic no necessita grans complicacions tècniques, però sí una instal·lació coherent i materials adequats per treballar a l’exterior durant anys.

La pressió correcta, un bon drenatge i uns emissors ben distribuïts marquen més diferència que afegir accessoris innecessaris. També influeix molt el manteniment bàsic: netejar filtres, revisar fuites i corregir petites avaries abans que vagin a més.

A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a escollir la solució que millor s’adapti a la teva terrassa, pati o jardí. Pots acostar-te a la ferreteria OPTIMUS més propera i t’assessoraran sobre quins materials i sistemes encaixen millor segons el tipus d’instal·lació i l’ús previst.